C/ Comte Borrell, 179-183. Barcelona - Tel: 93 424 51 02

ESTATUTS DEL COOOC

TÍTOL I. DEL COL·LEGI

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.Es regirà per aquests Estatuts, per la Llei 7/2006 de 31 de maig d’exercici de professions titulades i col·legis professionals de Catalunya i per les disposicions legals que li siguin aplicables.

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya té el seu domicili a Barcelona, carrer Comte Borrell, 179 - 183.El canvi de domicili dintre de la mateixa població es podrà aprovar en Assemblea General Ordinària.

L’àmbit territorial del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya és tot el territori de Catalunya.En conseqüència, d’acord amb l’article 57.3 de la Llei 7/2006, de 31 de maig de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, assumirà, si escau, les funcions que aquesta Llei determina per als consells de col·legis, sense perjudici de la seva integració en el Consejo General de Colegios Oficiales de Opticos-Optometristas de Espanya, en els termes establerts en la legislació vigent i els estatuts de l’esmentat Consejo General.

El català és la llengua pròpia del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya. El castellà també n’és llengua oficial.

Relacions amb l’administració de la Generalitat i amb altres entitats de la mateixa professió.El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya es relacionarà amb l’administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Salut i de Justícia d’acord amb els mecanismes de coordinació interdepartamental necessaris que el Govern estableixi.

També podrà establir relacions amb altres col·legis o consells autonòmics o estatals i d’altres organitzacions d’idèntica o complementària professió, ja sigui de l’àmbit territorial de Catalunya o a escala estatal o internacional, mitjançant la formalització d’acords entre les entitats interessades.

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya agruparà obligatòriament tots els Òptics Optometristes i totes les Òptiques Optometristes que es trobin en alguna de les situacions que es relacionen tot seguit i exerceixin la professió, en qualsevol de les seves modalitats, dins l’àmbit territorial de Catalunya.a) En possessió del Diploma de Óptico de Anteojería emès pel Ministeri d’Educació i Ciència d’acord amb el Decret de 22 de juny de 1956 (BOE de 10 de juliol de 1956).

b) Acollits als beneficis de la Disposició transitòria del Decret 1.387/1961, de 20 de juliol (BOE de 7 d’agost de 1961).

c) En possessió del títol de Diplomat en Òptica a l’empara del Decret 2.842/1972, de 15 de setembre (BOE de 20 d’octubre de 1972).

d) Els diplomats en Òptica per les Escoles d’Òptica Oftàlmica i AcústicaAudiomètrica de la Universitat de Barcelona, i d’Òptica i Acústica Audiomètrica de la Universidad de Santiago de Compostel·la, creades per Ordres ministerials de 18 de febrer de 1975 (BOE de 6 de març de 1975).

e) En possessió del títol universitari de Diplomat en Òptica i Optometria creat pel Reial Decret 1.419/1990, de 26 de octubre.

f) Els qui es trobin en possessió de titulació d’origen estranger i hagin obtingut de les autoritats acadèmiques espanyoles competents l’equiparació a qualsevol de les titulacions incloses en els apartats c) i e) precedents.

g) Els qui obtinguin les futures titulacions de rang superior a les anteriorment relacionades i acadèmicament concebudes per a l’exercici professional de l’òptica i optometria.

h) En els supòsits de professionals d’altres Estats membres de la Unió Europea s’estarà a les disposicions normatives internes relatives a l’aplicació del Dret Comunitari vigent en cada moment.

El requisit de col·legiació no és necessari si es tracta de personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al exercici amb caràcter exclusiu de les funcions i les activitats pròpies de llur professió que exerceixen per compte d’aquelles.

També s’admetrà la col·legiació sense exercici.

La incorporació al Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya, en la situació d’exercent, és condició prèvia i requisit indispensable per a poder exercir a Catalunya la professió d’Òptica i Optometria, en qualsevol de les seves modalitats o especialitats, independentment que treballin per compte propi o d’altri, sigui en establiments d’òptica (com a director tècnic, titular, cotitular, adjunt, substitut o qualsevol altra forma), en centres optomètrics, en l’Administració (central, organismes autònoms, Administració autonòmica, provincial o local), en hospitals, clíniques o en qualssevol altres centres o empreses públiques, semipúbliques o privades, i les que puguin sorgir en un futur.El requisit de col·legiació no és necessari si es tracta de personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al exercici amb caràcter exclusiu de les funcions i les activitats pròpies de llur professió que exerceixen per compte d’aquelles.

Les Societats Professionals, s’inscriuran en el Registre de Societats Professionals d’aquest Col·legi, quan tinguin el seu domicili a Catalunya, als efectes d’incorporar-s’hi i que aquest Col·legi pugui exercir sobre ella les competències que li atorga l’ordenament jurídic sobre els professionals col·legiats.

La incorporació en el Col·legi on el professional o la professional té el domicili únic o principal l’habilita per a exercir la professió a tot el territori de l’Estat, llevat el cas que una llei ho disposi altrament a causa de l’exigència del deure de residència per a prestar els serveis professionals. Els professionals col·legiats només poden restar subjectes al deure de comunicació al Col·legi professional del lloc on hagin de prestar llurs serveis quan així s’estableixi legalment.

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya té com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de les persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i la protecció dels interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals, vetllant per la salut visual dels ciutadans.També te com a finalitat l’ordenació, la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.

Són funcions pròpies del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya:a) Tenir i exercir, dins el seu àmbit, la representació exclusiva i defensa dels interessos generals de la professió titulada d’Òptic Optometrista i dels seus col·legiats davant de tercers.

b) Ordenar, dins el marc de les lleis i l’àmbit de la seva competència, l’exercici de la professió d’acord amb el marc legal aplicable i posar a disposició dels i les professionals tota la informació necessària per accedir a la professió i per al seu exercici, facilitant-los la gestió dels tràmits relacionats amb la col•legiació i l’exercici professional.

c) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans i ciutadanes.

d) Promoure el desenvolupament de la professió d’òptic optometrista en tots el àmbits i modalitats.

e) Elaborar, en el marc de les lleis, els Estatuts i normes pròpies del Col•legi i posar-los a disposició de les persones usuàries i consumidores, destinatàries dels serveis professionals, i també de les persones col•legiades, juntament amb el Codi Deontològic i de bones pràctiques de la professió.

f) Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió, adoptant, si s’escau, les mesures i les accions establertes per l’ordenament jurídic.

g) Exercir la potestat disciplinària sobre llurs col·legiats, en els termes establerts per la llei i les normes pròpies del Col·legi

h) Intervenir, per via de mediació o arbitratge, en els conflictes professionals que es puguin donar entre les persones col·legiades o entre aquestes i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.

i) Promoure i facilitat la formació continua de les persones col·legiades que permeti garantir llur competència professional. També en actuació conjunta amb les universitats i expedir certificacions acreditatives de la realització d’aquestes activitats amb les universitats que hi hagin participat.

j) Promoure i facilitat el compliment suficient del deure d’assegurança de les persones col·legiades

k) Visar els projectes i els treballs de les persones col·legiades en els termes i amb els efectes que estableix la normativa corresponent.

l) Participar en el procediment d’obtenció de l’acreditació d’aptitud per a l’exercici de la professió col·legiada, en el cas que la llei estableixi aquest requisit.

m) Adoptar les mesures necessàries per a facilitar l’exercici professional no permanent, en compliment del que estableix la normativa de la Unión Europea i les lleis.

n) Col·laborar amb l’Administració publica mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment i emetre els informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials.

o) Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o la institució col·legial.

p) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceixi la professió.

q) Informar en els processos judicials i administratius en els quals es discuteixen qüestions relatives a honoraris i aranzels professionals.

r) Aprovar els pressupostos del Col·legi i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

s) Facilitar a les persones usuàries i consumidores informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència i gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició de les persones col•legiades.

t) Proposar a la Administració pública l’adopció de mesures amb relació a la ordenació, la regulació de l’accés i l’exercici de la professió.

u) Participar en els consells, jurats i òrgans consultius de l’Administració pública i les Universitats a requeriment d’aquests.

v) Informar i participar en la elaboració de plans d’estudi i en l’organització de centres docents per a l’ensenyament de l’òptica.

w) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la professió col·legiada.

x) Col·laborar amb altres entitats i corporacions d’àmbit estatal, de la Unió Europea i internacional en promoció de la professió, la recerca i l’estudi de la òptica.

y) Fomentar i prestar serveis en interès de la professió i de les persones col·legiades.

z) Les altres funcions que els atribueix la legislació vigent, les pròpies de la seva naturalesa publica i i les seves finalitats i les que beneficiïn la professió i a les persones col·legiades.

a) Els òptics/ques tenen dret a realitzar tots els tràmits col•legials necessàriesi a conèixer l’estat de tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d’interessats/ades mitjançant la finestreta única.b) Els consumidors i usuaris tenen dret a accedir a la informació necessària per a la defensa dels seus drets mitjançant la finestreta única.

Per modificar aquests Estatuts caldrà que així s’acordi en Assemblea Extraordinària, convocada a aquest efecte pel President.Quan la modificació dels Estatuts es limiti al canvi de domicili dintre de la mateixa població, es podrà aprovar en Assemblea General Ordinària.

TÍTOL II. DELS COL·LEGIATS

CAPÍTOL PRIMER. LA COL·LEGIACIÓ

Tots els Òptics Optometristes i les Òptiques Optometristes, relacionats a l’article 6 d’aquests Estatuts, que vulguin exercir la professió dins l’àmbit territorial de Catalunya hauran de demanar i obtenir la seva incorporació al Col·legi, en la situació de col·legiat exercent, com a requisit previ i indispensable per a l’exercici de la professió.

Als efectes d’exigir-los la col·legiació obligatòria, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat, s’entendrà que tots els Òptics Optometristes i les Òptiques Optometristes exerceixen la professió quan treballen per compte propi o d’altri, sigui en establiments d’òptica (com a titular, cotitular, adjunt, substitut, o qualsevol altra forma), en centres optomètrics, en l’Administració (central, organismes autònoms, Administració autonòmica, provincial o local), en hospitals, en clíniques, o en qualssevol altres centres o empreses públiques, semipúbliques o privades, i les que puguin sorgir en un futur.El requisit de col·legiació no és necessari si es tracta de personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al exercici amb caràcter exclusiu de les funcions i les activitats pròpies de llur professió que exerceixen per compte d’aquelles.

Tampoc serà necessària la col·legiació dels òptics i òptiques comunitaris, establerts legalment amb caràcter permanent i col·legiats en un altre estat de la Unió Europea, que exerceixin ocasionalment o temporalment a Catalunya.

Podran demanar amb caràcter voluntari la seva incorporació al Col·legi tots el qui estiguin en alguna de les situacions relacionades a l’article 6 i no exerceixin la professió al territori de Catalunya en cap de les seves modalitats, i aquests seran col·legiats amb la modalitat de sense exercici.

Per a la incorporació al Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya són necessaris els requisits següents:a) Estar en possessió d’algun dels títols o situacions previstes a l’article 6 d’aquests Estatuts.

b) No trobar-se sotmès a causa d’incompatibilitat o incapacitat per a l’exercici de la professió.

c) No trobar-se suspès en l’exercici professional per sanció disciplinària col·legial ferma.

d) Satisfer la quota d’ingrés corresponent i complir els requisits documentals que s’estableixen a l’article següent.

e) Qualsevol altres exigibles legalment.

Juntament amb la sol·licitud de col·legiació que a aquest efecte es facilitarà a l’interessa’t, serà requisit indispensable, tant per a sol·licitar la col·legiació amb exercici com sense exercici, la presentació dels següents documents:a) fotocòpia del títol o diploma acreditatiu del dret a l’exercici de la professió d’òptic optometrista, que ha de ser algun dels que es troben en les situacions previstes a l’article 6 d’aquests Estatuts.

b) fotocòpia del DNI o document que el substitueixi.

c) dues fotografies de tipus carnet.

d) domiciliació bancària per al pagament de quotes col·legials.

e) pagament de la quota d’entrada i, si escau, d’altres quotes si estiguessin acordades.

Totes les fotocòpies presentades amb la sol·licitud de col·legiació hauran de ser autentificades per personal o organisme autoritzat. També es podran aportar els documents originals per a la compulsa de les fotocòpies pel personal autoritzat del Col·legi.

Aquells Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes que, pertanyent a un altre Col·legi, sol·licitin ingressar en el de Catalunya, hauran de presentar un certificat lliurat pel Col·legi de procedència acreditant:a) Que reuneixen els requisits a) b) c) e) que estableix l’article 14, d’aquests Estatuts.

b) Que estan al corrent en el compliment de llurs obligacions amb els altres Col·legis.

També hauran de presentar els documents que estableix l’article 15 d’aquests Estatuts.

La Junta de Govern, o l’òrgan en qui delegui, un cop practicades les diligències que estimi adients, resoldrà les sol·licituds de col·legiació i les de canvi de col·legiació derivat del canvi de modalitat d’exercici professional dintre del termini de tres mesos d’ençà de la petició.La resolució podrà quedar en suspens per a solucionar deficiències en la documentació presentada o per a efectuar les comprovacions adients. Per solucionar les deficiències en la documentació presentada, es concedirà a l’interessa’t un termini de trenta dies hàbils, amb l’advertiment de procedir-ne a l’arxiu si no és presentada dins d’aquest termini.

La resolució serà notificada a l’interessa’t, de forma expressa, i amb expressió dels recursos que procedeixin, i es farà pública dins l’àmbit col·legial.

Si en el termini de sis mesos, a comptar de la sol·licitud de col·legiació, no s’hagués notificat cap resolució a l’interessa’t, la seva petició podrà entendre’s estimada.

Contra els acords de la Junta de Govern o l’òrgan en qui delegui, acceptant o refusant les sol·licituds de col·legiació formulades, els interessats podran interposar els recursos que s’assenyalen al corresponent títol d’aquests Estatuts.

La condició de col·legiat es perdrà per les causes següents:1. Per defunció del col·legiat.

2. Per baixa voluntària comunicada per escrit original o per mitjà de sistemes electrònics amb vigència legal. Tanmateix quan estiguin sotmesos a actuacions disciplinàries no poden perdre la condició de persones col·legiades només per la seva voluntat.

3. Per pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació.

4. Per separació o per expulsió acordada en l’expedient instruït a aquest fi, amb les formalitats que aquests Estatuts assenyalen.

5. Per incompliment del pagament de les quotes col·legials. La Junta de Govern podrà prendre l’acord de baixa, en les condicions que acordi, i notificarà l’acord a l’interessa’t. En qualsevol moment es pot rehabilitar la col·legiació, previ pagament de les quotes col·legials pendents,amb l’interés legal meritat, així com la quota de reincorporació que estigui establerta, llevat dels supòsits en què subsisteixi algun altre motiu de baixa.

6. Per impagament de les sancions disciplinaries econòmiques.

7. Per inhabilitació legal.

8. Per expulsió de conformitat amb la Llei.

La pèrdua de la condició de col·legiat, sigui quina sigui la causa que hi doni lloc, no l’alliberarà del compliment de les obligacions vençudes ni del pagament de les quotes ordinàries, extraordinàries i derrames corresponents a l’anualitat en curs, la imposició de les quals s’hagi acordat abans que la baixa tingués lloc, i podran ser exigides, en tot cas, pel Col·legi a l’interessa’t o als seus hereus, de la manera que assenyalen aquests Estatuts.

La suspensió o inhabilitació professional temporal no comprèn la pèrdua de la condició de col·legiat o col·legiada. La persona suspesa o inhabilitada continuarà essent col·legiat o col·legiada, amb la limitació de drets que la causa o acords de la suspensió o de la inhabilitació hagin produït.

L’exercici comú de la professió d’òptica es pot desenvolupar mitjançant societats professionals constituïdes a l’empara de la normativa vigent en aquesta matèria i de les normes especifiques que regulen la professió en cadascuna de les seves modalitats.La inscripció d’una societat professional en el Registre que a tal efecte ha de tenir el Col·legi està condicionada al compliment dels requisits establerts al paràgraf anterior, ha d’estar constituïda en escriptura pública i prèviament inscrita en el registre mercantil.

S’inscriuran en Registre de societats professionals aquelles que tinguin el seu domicili a Catalunya. En la inscripció s’identificaran els socis no professionals i els socis professionals , i en aquest últim cas, també es farà constar els respectius números de col·legiat i els col·legis professionals als que pertanyin. També serà objecte de registre qualsevol canvi de socis i administradors o modificació del contracte social.

CAPÍTOL SEGON. DRETS I OBLIGACIONS DELS COL·LEGIATS

Els col·legiats que es trobin al corrent de les seves obligacions envers el Col·legi tindran dret:1. A romandre en el Col·legi, excepte en els casos previstos en els presents Estatuts.

2. A participar en la gestió corporativa i, per tant, a exercir el dret de vot i el d’accés a càrrecs col·legials en la forma que estableixin les normes legals i estatutàries.

3. A assistir a les Assemblees Generals i participar en les eleccions, excepte en els supòsits previstos en els presents Estatuts.

4. A rebre les circulars, notificacions, comunicacions i altres que hom acordi de trametre als col·legiats.

5. A poder gaudir dels serveis que el Col·legi tingui establerts, en les condicions que s’assenyalin.

6. A la representació i suport en les seves justes reclamacions i en les negociacions que puguin sorgir per motiu de diferencies en l’exercici professional.

7. A participar en les activitats que promogui el Col·legi.

8. A utilitzar el carnet de col·legiat o col·legiada.

9. A formació professional.

10.A esser mantingut en ple ús dels drets col·legials mentre no es produeixi suspensió o baixa col·legial d’acord amb aquests Estatuts.

11.A la confidencialitat de les dades de caràcter personal.

12.Altres drets personals que es derivin de la legislació de Col·legis professionals.

Són deures dels col·legiats:1. Complir fidelment i estrictament les disposicions legals, la normativa sanitària, les disposicions reglamentàries, aquests Estatuts i altres disposicions emanades dels òrgans de govern del Col·legi.

2. Exercir la professió, o la modalitat d’aquesta a què es dediquin, procurant en tot moment de realitzar amb la màxima eficàcia les tasques sanitàries i/o assistencials que els siguin pròpies i d’acord amb l’ètica i la bona pràctica deontològica professional.

3. Comunicar immediatament al Col·legi qualsevol variació que afecti la fitxa personal; dades personals d’interès professional i corporatiu; canvi d’ubicació professional; canvi d’entitat financera on té domiciliades les quotes col·legials.

4. Esforçar-se per oferir una elevada qualitat en les seves actuacions professionals mitjançant una formació professional permanent que actualitzi els seus coneixements.

5. No donar suport a cap fet que pugui desvirtuar la serietat i el prestigi de la professió, ni cooperar directament ni indirectament en formes d’exercici professional que siguin incompatibles o il·legals, ni emparar l’exercici de la professió per persona no capacitada legalment.

6. Evitar tota classe de convenis, acords o pactes amb altres professionals o entitats publiques o privades que tinguin per objecte lucrar-se amb la recomanació i l’ordenació dels serveis respectius i impedeixi la llibertat d’elecció de l’usuari.

7. Pagar, en el temps i de la manera que s’assenyali, les quotes d’incorporació i altres d’ordinàries, extraordinàries i derrames que acordin els òrgans de govern. Es consideraran càrregues col·legials i, per tant, hauran de ser pagades obligatòriament les quotes que procedeixin.

8. Abonar les sancions econòmiques disciplinàries imposades una vegada siguin fermes.

9. Cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió mitjançant una assegurança.

10. Posar en coneixement del Col·legi actes d’intrusisme i actuacions Professionals irregulars.

11. No realitzar cap actuació expressament prohibida per les lleis i la normativa col·legial.

TÍTOL III. DELS ÒRGANS DE GOVERN DEL COL·LEGI

Els òrgans de govern i representació del Col·legi seran els següents:1. L’Assemblea General.

2. La Junta de Govern.

3. La Comissió Permanent.

4. El President.

CAPÍTOL I. L'ASSEMBLEA GENERAL

L’Assemblea General, integrada per totes les persones col·legiades de ple dret, exercents i no exercents, és l’òrgan sobirà del Col·legi i, per això, serà investida de les més àmplies facultats per tal d’assolir els seus objectius i per a l’adopció dels acords necessaris per a aconseguir les seves finalitats.Tots els col·legiats incorporats de ple dret al Col·legi, no suspeses en l’exercici dels seus drets tenen dret de assistència i vot a l’Assemblea General.

Els col·legiats que no puguin assistir personalment a l’Assemblea General podran delegar la seva representació en un altre col·legiat, subscrivint l’oportuna credencial segons el model facilitat per la Secretaria del Col·legi, i en aquesta necessàriament hi figurarà el nom de qui delega, el número de col·legiat i el nom del col·legiat a qui atorga la representació.

Cada col·legiat podrà acumular un màxim de delegacions que representin l’1% del cens col·legial.

La credencial haurà de lliurar-se, a l’efecte d’autentificació, a la Secretaria, perquè el secretari o la persona en qui aquest delegui reconegui la firma.

La representació en l’Assemblea General no és vàlida si les reunions tenen per objecte actes electorals.

Concretament, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, són competències pròpies de l’Assemblea General:1. L’aprovació i la modificació dels Estatuts.

2. L’aprovació i la modificació del Reglament de règim interior.

3. La modificació de l’àmbit territorial del Col·legi, la seva agrupació, segregació i dissolució, com també la seva absorció per part d’un altre col·legi.

4. L’aprovació o refús de les propostes que presenti la Junta de Govern.

5. La censura o el cessament de la Junta de Govern, dels seus membres i de qualsevol altra persona que, de forma permanent o ocasional, exerceixi càrrecs directius o de representació.

6. L’aprovació o la censura de la Memòria d’activitats presentada per la Junta de Govern.

7. Aprovació de la liquidació del pressupost de l’exercici anterior, i si escau, aprovació del pressupost de l’any següent, els comptes anuals i la quantia de les quotes ordinàries, extraordinàries i derrames.

8. L’aprovació o el refús de les propostes de la Junta de Govern relatives a l’adquisició, la venda, l'alienació, la disposició i el gravamen dels béns immobles.

9. L’aprovació, si escau, de les propostes que es formulin per a la realització d’actes de rigorós domini sobre béns immobles.

10. Aprovar i modificar les normes de deontologia professional.

11. I en general, l’adopció de qualsevol tipus d’acords conduents a l’assoliment dels seus objectius i les seves finalitats.

Les assemblees generals podran ser ordinàries i extraordinàries.

L’Assemblea General es reunirà, amb caràcter ordinari, almenys dues vegades l’any. La primera se celebrarà en el primer semestre de l’any i l’altra en el quart trimestre per tractar dels assumptes que figurin a l’ordre del dia i necessàriament dels següents punts:En la primera reunió:

1. Memòria anual de gestió presentada per la Junta de Govern.

2. Examen i aprovació dels pressupostos del Col·legi i també dels estats de comptes de despeses i ingressos.

En la segona:

Per presentar el Pressupostos de l’exercici següent.

En ambdues es pot tractar qualsevol altra qüestió inclosa en l’ordre del dia que d’una manera específica no siguin competència de l’Assemblea General Extraordinària segons les normes vigents.

L’Assemblea General es reunirà, amb caràcter extraordinari, sempre que ho acordi la Junta de Govern o un 10% dels col·legiats. En el darrer supòsit, caldrà que a l’ordre del dia hi figurin els punts que els col·legiats que n'hagin demanat la convocatòria hagin proposat com a fonament d’aquesta, i l’Assemblea General s'haurà de fer en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada al registre del Col·legi de la sol·licitud corresponent.S’hauran de prendre necessàriament en Assemblea General Extraordinària tots els acords que per disposició legal o d’aquests Estatuts exigeixin una Assemblea d’aquest tipus, i en especial, els següents:

a) L’aprovació i la modificació d’aquests Estatuts, llevat de la modificació de canvi de domicili dintre de la mateixa població.

b) L’aprovació i modificació del Reglament intern i del codi deontològic professional.

c) L’aprovació o refús de les propostes que presenti la Junta de Govern.

d) La censura i el cessament de la Junta de Govern o de qualsevol dels seus membres.

e) La modificació de l’àmbit territorial del Col·legi, la seva agrupació, segregació i dissolució, com també la seva absorció.

1. Les Assemblees Generals Ordinàries seran convocades pel President.2. La convocatòria es fera per escrit i pels mitjans de comunicació del Col·legi en la qual necessàriament caldrà fer constar l’ordre del dia, l’hora de celebració de l’Assemblea General en primera i en segona convocatòria (entre les quals haurà de transcórrer, almenys, mitja hora de diferència ) i el lloc de celebració.
Així mateix, la convocatòria es publicarà al tauler d’anuncis de la Secretaria col·legial.

3. La convocatòria s’haurà de fer com a mínim quinze dies abans de la data de la seva celebració i, amb el seu ordre del dia, es fixarà al tauler d’anuncis en la secretaria de la seu col·legial, es publicarà a la pàgina WEB del Col·legi i es notificarà mitjançant correu electrònic a tots els col·legiats.

També es notificarà mitjançant correu ordinari a les persones col·legiades de les que no consti adreça electrònica així com a aquelles que així ho manifestin de forma expressa.

4. Només es podran prendre acords sobre els temes que figurin a l’ordre del dia.

5. Des de l’endemà de la publicació de la convocatòria de l’Assemblea fins al dia en què es dugui a terme, la documentació dels assumptes que s’hauran de tractar estarà a disposició de totes les persones col·legiades a la Secretaria, sens perjudici que es pugui publicar igualment a la pàgina web del Col·legi.

1. Les assemblees generals seran presidides pel president del Col·legi (o qui legalment el substitueixi), el qual actuarà de moderador en els debats, procurant en tot moment que aquests debats i els acords que s’adoptin ho siguin amb escrupolós respecte a la llei, a aquests Estatuts i als principis democràtics.2. Actuarà com a Secretari qui ho sigui de la Junta de Govern.

De la celebració de tot tipus d’Assemblees se n’ha d’estendre l’Acta corresponent que s’ha d’aprovar a la següent reunió.

Les assemblees generals quedaran vàlidament constituïdes quan hi siguin presents, en primera convocatòria, el 25% dels col·legiats i, en segona, sigui quin sigui el nombre d’assistents.

Com a norma general els acords es prendran per majoria simple dels vots emesos pels presents, qualsevol que sigui el seu nombre, i obliguen tots els col·legiats, presents i absents.Les votacions es faran, en general, de manera ordinària, a mà alçada, però seran nominals o secretes quan ho demanin, al menys, el 10% dels col·legiats assistents.

També es pot exercir el dret a vot per procediment telemàtic, si així està previst. A aquest efecte seran establerts prèviament els requisits i les garanties de seguretat d’ús en una normativa especifica. La votació per via telemàtica ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat o col·legiada de la persona emissora, i la inalterabilitat del contingut del missatge.
Els acords presos en Assemblea General seran immediatament executius, sense perjudici dels recursos que siguin procedents, i seran obligatoris i vincularan tots els col·legiats, sense cap excepció.

CAPÍTOL II. LA JUNTA DE GOVERN

La Junta de Govern del Col·legi exercirà les funcions corporatives pròpies amb tots els drets i les obligacions que derivin de la llei, del que disposen aquests Estatuts i dels acords emanats de l’Assemblea General, exerceix la potestat disciplinària i resta facultada per adoptar totes les mesures legals i reglamentàries que cregui pertinents per a assegurar el compliment d’aquelles funcions.

La Junta de Govern serà constituïda per:President/a, Vicepresident/a, Secretari/a, Tresorer/a, Comptador/a, un Delegat/da per cada una de les demarcacions territorials que integrin el Col·legi.

La presència de dones i d’homes ha d’ésser equilibrada, sempre que sigui possible.

Els membres de la Junta de Govern seran elegits per tots els col•legiats, mitjançant votació lliure, directa i secreta, per a mandats de quatre anys, de la manera que determini la secció corresponent d’aquests Estatuts.Tots els càrrecs recauran necessàriament en col·legiats exercents que hauran de ser residents a l’àmbit territorial del Col·legi.

L’exercici d’un mateix càrrec en aquest òrgan queda limitat, comptant les reeleccions que es puguin produir, a un màxim de dotze anys consecutius.

Corresponen a la Junta de Govern totes aquelles facultats no atribuïdes especialment a l’Assemblea General, entre elles, les següents:1. Executar els acords i posar en marxa les decisions adoptades per l’Assemblea General.

2. Elaborar i sotmetre a l’Assemblea General tota classe de proposicions amb vista al compliment de les finalitats del Col·legi.

3. Presentar i sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General els balanços, les liquidacions dels comptes, la memòria d’activitats i els pressupostos.

4. Proposar a l’Assemblea General les quanties de les quotes ordinàries i extraordinàries, les derrames, els drets de col·legiació i altres que calgui cobrar.

5. Proposar a l’Assemblea General la creació i la supressió de serveis als col·legiats.

6. Prendre les decisions pertinents amb vista a l’exercici de tota mena d’accions, reclamacions, recursos, demandes, denúncies i querelles davant de qualsevol autoritat administrativa o jurisdiccional (sigui civil, penal, laboral, economicoadministrativa, contenciosa administrativa o qualsevol altra); podrà actuar com a actor, querellant, denunciant, demandant, coadjuvant, o en qualsevol altre concepte, interposar recursos (inclosos els extraordinaris de cassació, revisió i qualsevol altre) o consentir les resolucions que es dictin. Amb aquesta finalitat, el president, o la persona en qui la Junta delegui, podrà nomenar advocats i procuradors dels tribunals, amb facultats tan àmplies com permetin les respectives lleis de procediment.

7. Adoptar les resolucions escaients en relació amb les peticions de col·legiació i canvi de col·legiació que es formulin, i es podrà delegar a la Comissió Permanent, amb caràcter general o individual, la facultat de tramitar dites peticions i adoptar els acords i resolucions escaients.

8. Estudiar i resoldre totes les qüestions relatives al normal funcionament del Col·legi i els problemes o les qüestions que es plantegin en l’exercici professional, en totes les seves especialitzacions o modalitats. Adoptar, en cada cas, les decisions que s’estimin més escaients i delegar-ne l’execució, quan convingui, en la Comissió Permanent o persones adequades.

9. Administrar, en els termes més amplis, el patrimoni del Col·legi i adoptar els acords que en cada cas siguin més adequats i disposar el que calgui amb vista a l’administració dels fons del Col·legi.

10. Exercir la facultat disciplinària de la manera establerta en aquests Estatuts.

11. Convocar assemblees generals extraordinàries quan ho cregui convenient o ho demani el nombre de col·legiats assenyalat a l’article 28

12. Convocar eleccions per cobrir els càrrecs de la Junta de Govern.

13. Nomenar comissions o seccions per a l’estudi de matèries concretes la naturalesa de les quals així ho aconselli.

14. Informar, en nom del Col·legi, sempre que sigui requerida.

15. Nomenar les persones que, en representació del Col·legi, hagin de prendre part en els tribunals, les comissions, les seccions i altres organismes.

16. Delegar en la Comissió Permanent totes les funcions que estimi adients.

17. Designar, si escau, els representants del Col·legi en el Consell de Col·legis corresponent.

18. I, en general, realitzar qualsevol altra actuació que condueixi a la consecució dels objectius i les finalitats del Col·legi, la competència de la qual no estigui expressament reservada a l’Assemblea General.

La Junta de Govern es reunirà cada vegada que el President ho consideri oportú o ho demanin, almenys, tres dels seus membres i, en tot cas, un cop cada quadrimestre.

La convocatòria la farà el Secretari del Col·legi, per indicació del President, pels mitjans de comunicació del Col·legi, i almenys set dies per endavant, indicant-hi la data i el lloc de la reunió, l’hora de la primera i segona convocatòria i l’ordre del dia.En casos urgents, es podrà prescindir dels requisits d’antelació però de manera que es pugui constatar el fet d’haver convocat tots els membres de la Junta.

En la reunió no es podrà tractar cap més assumpte que els indicats en l’ordre del dia, llevat d’aquells que la Presidència o la majoria d’assistents consideri de veritable interès i que siguin autoritzats per la Junta.

De la celebració de les Juntes se n’ha d’estendre l’Acta corresponent que s’ha de aprovar a la següent reunió.

La Junta quedarà vàlidament constituïda per a l’adopció de tots els acords i les resolucions que escaiguin quan hi siguin presents, en primera convocatòria, la meitat més un dels membres que la formen i, en segona convocatòria, quan hi siguin presents una quarta part dels membres que la formen.Els acords es prendran sempre per majoria de vots.

En cas d’empat, la qüestió es decidirà pel vot del president, que serà de qualitat.

L’assistència a les reunions de la Junta de Govern serà obligatòria.La Junta de Govern estimarà com a renúncia al càrrec la falta no justificada a tres sessions consecutives o cinc d'alternes en el termini d’un any.

Causes de suspensió i cessament dels càrrecs de la Junta de Govern:Els membres de la junta de Govern poden ser suspesos dels seus càrrecs i /o destituïts per les causes següents:

Causes de suspensió:

1. Qualsevol situació professional o personal convenientment justificada que impossibiliti el desenvolupament normal de les responsabilitats que com a membre de la junta té atribuïdes.

2. Per incoació d’un expedient disciplinari mentre no es dicta resolució.

Causes de cessament:

1. La defunció.

2. La renuncia del mateix interessat.

3. El nomenament per un càrrec que resulti incompatible amb el que ostenta com a membre de la Junta de Govern.

4. Per sanció ferma, conseqüència d’un expedient disciplinari i/o condemna per sentència ferma que comporti la inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

5. La baixa de l’exercici de la professió d’òptic optometrista per qualsevol de les modalitats recollides als Estatuts.

Correspon al President o Presidenta:La representació del Col·legi en totes les seves esferes d’actuació i especialment davant dels poders públics, les entitats, les corporacions i les personalitats de tota mena, amb totes les competències i atribucions que es derivin de dita representació.

Especialment, correspon al President, amb caràcter enunciatiu, i no limitatiu:

1. Convocar i presidir les sessions de les Assemblees Generals, les Juntes de Govern, i les Comissions Permanents, vetllar per la deguda execució dels seus acords i adoptar, en casos d’urgència, les mesures procedents, amb la facultat de delegar, si ho creu convenient.

2. Dirigir les discussions i dirimir amb el seu vot, en cas d’empat.

3. Sotmetre a la consideració de la Junta de Govern qualsevol tema que afecti la marxa del Col·legi, l’exercici professional o els interessos dels col·legiats.

4. Representar el Col·legi davant dels organismes, les autoritats, les corporacions i altres, en tota classe d’actes i d’actuacions.

5. Signar amb el seu vistiplau qualsevol certificació que lliuri el Secretari o Secretaria del Col·legi.

6. Signar les ordres de pagament juntament amb una altra de les persones autoritzades.

7. Atorgar poders, fins i tot especials, a favor d’advocats, procuradors dels tribunals o de qualsevol altre persona, per exercir i defensar els interessos del Col·legi, dels seus membres i de la professió en general.

8. Vetllar molt especialment perquè el Col·legi assoleixi les seves finalitats i exerceixi les seves funcions en el marc de les lleis i d’aquests Estatuts, i sotmetre a la Junta de Govern, amb aquesta finalitat, les propostes que estimi convenients.

9. I, en general, dur a terme totes les actuacions que condueixin al compliment per part del Col·legi de les seves finalitats i a l’execució dels acords adoptats pels seus òrgans de govern.

Correspon al Vicepresident o Vicepresidenta:Col·laborar amb el president i exercir totes aquelles funcions que aquest li confereixi, i assumir les d’aquest en el cas d’absència, malaltia, abstenció, recusació o vacant.

Correspon al Secretari o Secretaria:1. Exercir les funcions de fedatari dels actes i els acords del Col·legi.

2. Redactar les actes de les Assemblees Generals, de les Juntes de Govern i de la Comissió Permanent, i autoritzar-les amb la seva signatura.

3. Rebre les comunicacions, les sol·licituds i els altres escrits adreçats al Col·legi, disposar-ne la tramitació i donar-ne compte a qui correspongui en cada cas.

4. Organitzar i dirigir, en els termes més amplis, la Secretaria col·legial i el seu personal. Consegüentment és funció del secretari establir i regular, en tots els sentits, la manera d’estructurar la Secretaria, els seus arxius i serveis, el personal que hi treballi, el material d’oficina, els mitjans i els aparells i, en general, tenir cura de tot el que fa referència a la Secretaria.

5. Custodiar els llibres d’entrada i de sortida de documents, de correccions als col·legiats i d’altres necessaris per al millor i més ordenat servei.

6. Expedir certificats amb el vistiplau del president.

7. Tenir cura de l’arxiu i custodiar el segell del Col·legi.

El Secretari, en tot moment, mantindrà la Junta de Govern degudament informada de la marxa de la Secretaria i li farà les propostes que consideri convenients.

Correspon al Tresorer o Tresorera:1. Generar els mecanismes necessaris per a materialitzar la recaptació i custodiar els fons del Col·legi.

2. Autoritzar, juntament amb el president o presidenta i/o el comptador o comptadora o qualsevol altre membre de la Junta, autoritzat per aquesta, els pagaments del Col·legi, i fer el que calgui per a la seva execució.

3. Informar periòdicament la Junta de Govern i, si escau, sempre que aquesta li ho demani, sobre l’estat de tresoreria.

4. Elaborar, assistit pel comptador, els pressupostos i la seva liquidació, que sotmetrà a la Junta de Govern i, un cop aprovats per aquesta amb les esmenes que hi calguin, a l’Assemblea General.

5. Ingressar o retirar fons dels comptes bancaris juntament amb el president o presidenta i/o el comptador o comptadora o qualsevol altre membre de la Junta autoritzat per aquesta.

6. Administrar el patrimoni del Col·legi, del qual sempre mantindrà actualitzat el corresponent inventari.

7. Substituir el comptador en cas d’absència, malaltia, incapacitat o vacant.

Correspon al Comptador o Comptadora:1. Portar i organitzar la comptabilitat del Col·legi.

2. Autoritzar els pagaments del Col·legi, juntament amb el president o presidenta i/o el tresorer o tresorera o qualsevol altre membre de la Junta autoritzat per aquesta.

3. Informar periòdicament la Junta de Govern i, si escau, sempre que aquesta li ho demani, sobre l’estat de comptes.

4. Col·laborar amb el tresorer o tresorera en l’elaboració dels pressupostos i la seva liquidació, que sotmetrà a la Junta de Govern i, un cop aprovats per aquesta, amb les esmenes que hi calguin, a l’Assemblea General.

5. Substituir el tresorer o tresorera en cas d’absència, malaltia, incapacitat o vacant.

Delegacions i Delegats o Delegades Territorials:Per acord de la Junta de Govern es podran constituir les delegacions territorials que siguin convenients.

Les delegacions territorials tenen les seves facultats delegades de la Junta de Govern.

Al capdavant de cada Delegació hi haurà un Delegat o Delegada Territorial, amb funcions de representació, administració i control.Seran funcions de les Delegacions Territorials:

1. Organitzar activitats i serveis d’acord amb les línies generals de l’activitat col·legial.

2. Administrar els fons destinats a la Delegació.

3. Vetllar pels interessos dels professionals de la demarcació.

4. Facilitar els tràmits administratius interns en benefici de la simplificació i immediatesa dels serveis col·legials.

5. Aquelles altres que la Junta de Govern els delegui.

La designació dels Delegats o Delegades Territorials serà per elecció amb el procediment que assenyalen aquests Estatuts per als càrrecs de la Junta de Govern.
Les despeses i dietes ocasionades als membres de la Junta de Govern per la seva assistència a les sessions d’aquesta o per altres actuacions inherents al seu càrrec podran ser reemborsades per la Tresoreria del Col·legi.

CAPÍTOL III. ELECCIONS A CÀRRECS DE LA JUNTA DE GOVERN

Els càrrecs de la Junta de Govern es proveiran per elecció lliure, directa i secreta, en la qual podran participar tots els col·legiats, exercents i no exercents, d’acord amb el procediment que assenyalen aquests Estatuts i normativa col·legial específica.

Requisits per ser membre de la Junta de Govern:1. Podran ser membres de la Junta de Govern les persones col•legiades exercents que, en la data de la publicació de la convocatòria de les eleccions, reuneixin els requisits següents:

a) Ser col·legiat en exercici.

b) Ser resident a Catalunya.

c) Estar al corrent del pagament de les quotes i altres obligacions col·legials.

d) Acreditar una antiguitat mínima i sense interrupció com a persones col·legiades exercents de tres anys.

e) No estar inhabilitat per sentencia ferma per a l’exercici de la professió o càrrec públic i no haver estat objecte de sancions disciplinàries fermes per faltes greus.

f) No trobar-se sotmès a qualsevol altra incompatibilitat legal o estatutària.

2. Per ocupar el càrrec de delegat territorial serà necessari tenir el domicili professional en l'àmbit territorial de la demarcació on s’haurà d’exercir el càrrec així com reunir la resta de requisits de l’apartat 1 d’aquest article.

1. De la convocatòria d’eleccions.Quan es donin els supòsits previstos en aquests Estatuts, la Junta de Govern del Col·legi acordarà la convocatòria d’eleccions com a mínim tres mesos abans del dia de la celebració.

2. L’anunci de convocatòria:

Es farà públic com a mínim dos mesos abans del dia assenyalat per a la celebració al tauler d’anuncis del Col·legi, es publicarà a la pàgina WEB i es notificarà mitjançant correu electrònic a tots els col·legiats.
També es notificarà mitjançant correu ordinari a les persones col·legiades de les que no consti adreça electrònica així com a aquelles que així ho manifestin de forma expressa.

3. Contingut mínim.

El contingut mínim de la convocatòria serà el següent:

a. Càrrecs objecte d’elecció.

b. Termini i lloc de presentació de candidatures.

c. Dia, hora i lloc de la celebració de les eleccions.

d. Hora en què es tancaran les urnes i hora i lloc en què començarà l’escrutini.

e. Lloc i data a partir de la qual es publicaran les llistes separades de persones col·legiades exercents i no exercents amb dret a vot.

Les candidatures als càrrecs del la Junta de Govern es presentaran conjuntament en una sola llista que serà tancada.Els candidats per cobrir els càrrecs de la Junta de Govern han de presentar una candidatura completa en una sola llista tancada, especificant el càrrec per al qual es presenten.

Aquesta candidatura ha de ser signada pels candidats i avalada per un mínim de 10 col·legiats per a cada càrrec. Un mateix col·legiat no pot signar més d’una vegada ni més d’una candidatura.

Tindran la condició d’electors tots els col·legiats, tant exercents com no exercents.

Si per qualsevol causa cessa algun membre abans d’acabar el mandat, la Junta de Govern acordarà entre:a) convocar eleccions pels càrrecs declarats vacants en un termini de 2 mesos a comptar del dia en que s’hagin produït les vacants i pel període de temps que resti del seu mandat, sempre que sigui superior a 1 any.

b) la responsabilitat del càrrec cessat serà assumida per un altre membre de la Junta de Govern fins que es celebrin les properes eleccions.

En el cas que cessin més de la meitat dels membres de la Junta de Govern, es convocaran eleccions per cobrir els càrrecs vacants, en un termini de 2 mesos a comptar del dia en que s’hagin produït les vacants i solament per al període que resti del seu mandat, i sempre que aquest període sigui superior a un any. Si el període es inferior a un any s’aplicarà el previst a l’apartat b) de l’anterior paràgraf.

Es constituirà una mesa electoral per vigilar el desenvolupament de tot el procés electoral, per rebre les candidatures, per examinar i decidir sobre la seva admissió, per presidir la votació, per fer l’escrutini, per proclamar els candidats elegits i, en general, per dirigir l’elecció i per resoldre les qüestions que es plantegin.La mesa electoral estarà formada per tres titulars i tres suplents designats per la Junta de Govern entre els col·legiats i col·legiades que no siguin candidats a les eleccions ni els que signin alguna candidatura.

Un dels membres de la Mesa farà de president o presidenta i els altres dos de secretaris o secretaries.

La mesa electoral es constituirà en el termini màxim de trenta dies posteriors a la publicació de la convocatòria d’eleccions.

Del desenvolupament de les eleccions:1. La mesa, el mateix dia de la seva constitució, examinarà i resoldrà les reclamacions que s’hagin formulat fins a la data, i com a termini final, contra les llistes de col·legiats. Contra aquesta resolució, s’hi podrà presentar recurs davant el Col·legi en el termini de quinze dies.

La mesa, un cop s’hagi esgotat el termini assenyalat per a la presentació de candidatures, examinarà les presentades i comprovarà que compleixin tots els requisits exigits. Es donarà un termini de quaranta-vuit hores per corregir les deficiències observades sense que siguin susceptibles d’esmena les relatives a infraccions recollides com a greus i molt greus en els articles 80 i 81 d’aquests Estatuts.

2. Els candidats proclamats que no tinguin opositors quedaran elegits sense necessitat de fer eleccions.
Mitja hora abans de començar l’elecció es constituirà la Mesa en un local habilitat, en el qual s’instal·laran urnes tancades. Al mateix local es col·locaran en una taula el nombre suficient de paperetes, totes exactament iguals, amb el nom i els cognoms dels candidats.

Cada candidat podrà designar entre els col·legiats un Interventor que el representi en les operacions electorals. L’interventor no podrà ser candidat ni membre de la Mesa.

3. La Mesa resoldrà totes les incidències que es presentin i comprovarà la condició d’elector de cada col·legiat, abans d’admetre-li el vot.

Contra l’acord de la Mesa, els interessats podran interposar recurs i haurà de ser resolt en el termini de quinze dies.

La Mesa electoral estarà investida de total autoritat per a fer tot el que calgui per a la realització de les eleccions i vetllar perquè aquestes es realitzin de manera democràtica, i es podrà auxiliar del personal del Col·legi i recaptar la total col·laboració dels seus òrgans de govern.

De totes les actuacions de la Mesa s’estendrà la corresponent acta, que signaran els seus membres i tots els interessats. Tots els acords de la Mesa es notificaran individualment als interessats que en resultin directament afectats.

Acabada la votació, i dipositats posteriorment els vots rebuts per correu que tinguin entrada al Col·legi abans del tancament de la votació, s’iniciarà l’escrutini. Finalitzat l’escrutini, el president de la Mesa n’anunciarà el resultat i proclamarà electes els candidats que hagin obtingut, per a cada càrrec, el major nombre de vots. En cas d’empat es decidirà en una nova votació limitades a les candidatures empatades. S’aixecarà Acta dels resultats electorals.

4. La pressa de possessió dels membres de la Junta de Govern serà en el termini de deu dies hàbils.

Del vot per correu.Els col·legiats podran emetre el seu vot per correu d’acord amb les normes següents.

1. Introduir en un sobre blanc la papereta oficial de votació doblegada adequadament

2. Aquest sobre blanc s’introduirà en un altre en el qual caldrà afegir una fotocòpia del DNI o document que el substitueixi.

3. Aquest segon sobre s’enviarà al Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya, per correu certificat, adreçat al president i amb l’aclariment següent: Per a les eleccions a celebrar el dia (data que correspongui).

4. Solament es computaran els vots emesos per correu certificat que compleixin els requisits més amunt establerts.

També es pot exercir el dret a vot per procediment telemàtic, si així està previst. A aquest efecte seran establerts prèviament els requisits i les garanties de seguretat d’ús en una normativa especifica. La votació per via telemàtica ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat o col·legiada de la persona emissora, i la inalterabilitat del contingut del missatge.

Les Meses Electorals admetran tots els vots (sobres) rebuts per correu, o, en el seu cas, via telemàtica, que tinguin entrada al Col·legi abans del tancament de la votació.

CAPÍTOL IV. DE LA COMISSIO PERMANENT

Amb la finalitat d’aconseguir la més gran rapidesa, agilitat i eficàcia en el desenvolupament de les tasques que corresponen al Col·legi, en aquest hi haurà una Comissió Permanent, la composició i funcions de la qual s’assenyalen al present Capítol.

La Comissió Permanent estarà formada pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i el comptador.La Comissió podrà recaptar la intervenció i l’assistència de qualsevol altre membre de la Junta amb relació a alguna qüestió o algun punt concret que hagi de resoldre.

Correspon a la Comissió Permanent:1. Exercir les funcions que li delegui la Junta de Govern i l’Assemblea General.

2. Executar els acords adoptats per la Junta de Govern.

3. Tramitar i resoldre, fent tot el que calgui a aquest efecte, totes les qüestions de caràcter urgent que no es puguin demorar fins a la propera reunió de la Junta de Govern, llevat d’aquelles que, a judici de la Comissió Permanent, mereixin, per la seva importància, la convocatòria urgent de l’esmentada Junta.

4. Preparar propostes, temes, estudis, etc. per presentar a la Junta de Govern.

La Comissió Permanent s’haurà de reunir cada vegada que el president o dos membres de la Comissió ho considerin convenient.La reunió serà convocada per escrit de la Secretaria, amb 24 hores de temps com a mínim. No caldrà convocatòria per escrit quan assisteixin a la reunió tots els integrants de la Comissió.

La Comissió Permanent donarà compte de totes les seves actuacions a la Junta de Govern.

Per prendre acords hi hauran de ser presents un mínim de tres membres de la Comissió. Els acords es prendran sempre per majoria de vots.

Les despeses i dietes ocasionades als membres de la Comissió Permanent per la seva assistència a les sessions d’aquesta o per altres actuacions inherents al seu càrrec podran ser reemborsades per la Tresoreria del Col·legi.

Del desenvolupament de la reunió el Secretari de la Junta ha de redactar l’Acta corresponent que s’ha d’aprovar en la següent reunió.

TÍTOL IV. DEL RÈGIM ECONÒMIC

El Col·legi ha d’elaborar el pressupostos anualment i els ha d’aprovar l’Assemblea.La gestió i la liquidació dels pressupostos, i també la gestió financera han de ser sotmeses a auditoria per una empresa externa al Col·legi.

El recursos econòmics del Col·legi seran ordinaris i extraordinaris.Són recursos ordinaris:

1. Els rendiments de tota mena que es puguin obtenir dels béns i dels drets que constitueixin el seu patrimoni.

2. Les quotes que s’estableixin per a l’elaboració remunerada d’informes, dictàmens i estudis.

3. Les quotes que s’assenyalin per al lliurament de certificats.

4. Les quotes que s’obtinguin per la prestació dels serveis o per altres activitats que el Col·legi tingui establertes.

5. Els drets de col·legiació, canvis de col·legiació i habilitacions.

6. Les quotes ordinàries o les derrames ordinàries que s’aprovin i es percebin.

7. Qualsevol altre, de característiques semblants, que sigui legalment possible.

Són recursos extraordinaris:1. Les subvencions o donacions que es concedeixin al Col·legi, de procedència pública o privada.

2. Els béns mobles i immobles que, a títol hereditari o per qualsevol causa, s’incorporin al patrimoni del Col·legi.

3. Les quantitats que, per qualsevol concepte, correspongui percebre al Col·legi quan administri determinats béns.

4. Qualsevol altre que sigui legalment possible i que no constitueixi recurs ordinari.

5. L’import de les sancions.

6. Els ingressos derivats de convenis de col·laboració amb entitats diverses, públiques o privades, que tinguin caràcter extraordinari.

1. La quantia de les quotes d’incorporació i de les quotes ordinàries i extraordinàries, les derrames i els drets d’utilització dels serveis col·legials seran fixats per la Junta de Govern.2. L’Assemblea General aprovarà les indicades quotes i en fixarà la forma de pagament.

3. Tots els col·legiats estan obligats a pagar les quotes, sense excepcions, i s’exigiran a tots els interessats. La Junta de Govern podrà, tenint en compte les circumstàncies, eximir, totalment o parcialment, del pagament de determinades quotes les persones en les quals concorrin les circumstàncies que la pròpia Junta assenyali.

1. La Junta de Govern administrarà els recursos del Col·legi en els termes més amplis, d’acord amb els pressupostos aprovats per l’Assemblea General.2. La Junta ingressarà els fons del Col·legi a l’establiment de crèdit que tingui per més convenient. Per al reintegrament, total o parcial, serà obligada la signatura conjunta d’almenys dues de les tres reconegudes: president, tresorer i comptador.

1. Qualsevol col·legiat podrà examinar els pressupostos del Col·legi en el període comprès entre la convocatòria i el dia de la celebració de l’Assemblea General Ordinària en la qual s’hagin d’aprovar.2. Per poder examinar l’estat de comptes del Col·legi, els col·legiats hauran de demanar-ho amb temps per tal de facilitar-ho de manera ràpida i còmoda. L’examen es farà a la seu del Col·legi, de la manera prevista reglamentàriament i sempre en presència del president i del tresorer o persona delegada per aquests.

Totes les quantitats que els col·legiats hagin de pagar al Col·legi, siguin per raó de quotes, derrames, sancions o per qualsevol altre concepte, que hagin vençut, podran ser deduïdes de les quantitats que el Col·legi hagi de pagar al col·legiat per qualsevol concepte.

Totes les quantitats que els col·legiats deguin al Col·legi i aquest no pugui percebre podran ser reclamades pel Col·legi davant la jurisdicció ordinària.En cas d’haver d’acudir a la reclamació judicial, la Secretaria col·legial lliurarà la certificació corresponent del descobert, de la seva quantia i de la data a partir de la qual era exigible.

El que estableix l’apartat anterior s’entén sense perjudici d’incoar el corresponent expedient disciplinari contra el col·legiat morós i imposar-li la sanció que correspongui.

TÍTOL V. REGIM JURÍDIC DELS ACTES I LA SEVA IMPUGNACIÓ

Es notificaran als interessats els acords i les resolucions dels òrgans col·legials que afectin els seus drets i interessos.
Els acords de l’Assemblea General i els de la Junta de Govern seran immediatament executius, llevat que es prenguin acords motivats en contra.

Recursos.1. Els actes, les resolucions, i els acords del Col·legi subjectes a dret administratiu exhaureixen la via administrativa. Les persones afectades i la Generalitat de Catalunya poden presentar recurs directament a la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició, davant el Col·legi en el termini d’un mes.

2. Els acords i els actes que el col·legi dicti en exercici de les funcions delegades poden ser objecte de recurs davant l’administració delegant. La resolució d’aquest recurs posa fi a la via administrativa.

TÍTOL VI. RÈGIM DISCIPLINARI DE L’EXERCICI PROFESSIONAL I REGIM DISCIPLINARI COL·LEGIAL

La Junta de Govern del Col·legi té competència per sancionar els col·legiats o les col·legiades i les Societats Professionals que infringeixin les disposicions col·legials, professionals i les que es derivin de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i de Col·legis Professionals de Catalunya i per fer complir les sancions imposades.El que estableix el paràgraf anterior s’entén sense perjudici de la responsabilitat penal, civil o de qualsevol altre tipus en què poden incórrer els col·legiats pel que fa a l’exercici professional.

Només es podran imposar sancions disciplinàries en virtut d’un expedient instruït a aquest efecte, d’acord amb el procediment establert en aquest capítol.Els acords sancionadors seran executius quan posin fi a la via administrativa.

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.1. Són infraccions molt greus:

a) L’exercici de la professió sense disposar del títol professional habilitant.

b) L’incompliment dels deures professionals quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei professional o per a tercers.

c) La vulneració del secret professional.

d) L’exercici que vagi en contra d’una resolució administrativa o judicial ferma d’inhabilitació professional, de declaració d’incompatibilitat professional o de conflicte de interessos, o una disposició legal que estableixi la prohibició d’exercir.

e) La comissió de delictes amb dol, en qualsevol grau de participació, i que es produeixin en ocasió de l’exercici de la professió.

f) L’exercici de la professió col·legiada per part de qui no compleix amb l’obligació de col·legiació.

g) La contractació per empreses i entitats de treballadors no col·legiats en el cas que l’objecte de llur contracte de treball comprengui, totalment o parcialment, la realització de tasques pròpies de la professió.

2. Son infraccions greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i deontologia professional.

b) L’incompliment dels deures professionals quan d’això en resulti un perjudici per a les persones destinatàries del servei professional.

c) L’incompliment de l’obligació de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals siguin coneixedors

d) L’incompliment del deure d’assegurança, quan sigui obligatòria.

e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst en la Llei d’exercici de professions titulades i de Col·legis professionals de Catalunya o en les normes que així ho disposin, llevat de l’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei, després d’haver estat degudament requerit.

f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial d’acord amb el que estableixin les lleis.

g) Les actuacions professionals que vulnerin els principis constitucionals i internacionals d’igualtat i no discriminació.

3. Son infraccions lleus:

És infracció lleu la vulneració de qualsevol altra norma que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi infracció greu o molt greu.

Son infraccions molt greus:a) L’incompliment d’acords o decisions adoptats per òrgans del Col·legi Professional sobre matèries que s’especifiquin estatutàriament.

b) L’impagament de quotes.

Son infraccions greus:

La realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi Professional o dels seus òrgans.

Son infraccions lleus:

L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats de la mateixa professió o envers els membres dels òrgans de govern del Col·legi Professional.

1. Les infraccions molt greus poden ésser objecte de les sancions següents:a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

b) Multa d’entre 5001 euros i 50000 euros.

2. Les infraccions greus poden ésser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa d’entre 1001 euros i 5000 euros.

3. Les infraccions lleus poden ésser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa d’una quantitat no superior a 1000 euros

4. Com a sanció complementària també es pot imposar l’obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s’ha produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comés una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció que estableix aquest article una quantia addicional fins a l’import del profit que n’hagi obtingut el professional o la professional.

GRADUACIÓ DE LES SANCIONS

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.

INHABILITACIÓ PROFESSIONAL

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.

2. L’òrgan que té potestat per a imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió a les administracions competents.

3. La inhabilitació professional és efectiva a partir del moment en què la resolució que la decideix posa fi a la via administrativa. En el cas que concorrin en una mateixa persona diverses resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert es cadascuna es comença a comptar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

PRESCRIPCIÓ

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen al cap d’un any, a comptar d’ençà del dia en què la infracció es va cometre.

2. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d’haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d’un any.

4. Les sancions que comporten una inhabilitació professional per un període igual o superior a tres anys prescriuen un cop transcorregut el mateix termini pel qual van ser imposades.

5. Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

6. La prescripció queda interrompuda per l’inici, en coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. El termini de prescripció es torna a iniciar si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora.

El procediment disciplinari serà iniciat per acord de la Junta de Govern quan, d’ofici, per denúncia o per qualsevol altre mitjà hagi tingut coneixement de la comissió d’un fet que pugui ésser constitutiu de falta lleu, greu o molt greu.La imposició de qualsevol sanció, prevista en aquests Estatuts, haurà d’haver-se dictat en el marc d’un expedient previ. En la tramitació d’aquest expedient hauran d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció, innocència, d’audiència de l’afectat, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

Per a tot el que no està regulat en aquets Estatuts, pel que fa a l’exercici de la potestat sancionadora i procediment disciplinari, es d’aplicació la Ley 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú i el Decret 278/1993 de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

1. Abans de l’acord d’inici de l’expedient, la Junta de Govern podrà obrir o ordenar un període d’informació prèvia, per un termini màxim de dos mesos, amb la finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.2. A l’acord d’iniciació de l’expedient disciplinari es nomenarà un instructor i un secretari que estaran obligats a mantenir en secret totes les actuacions que es practiquin al llarg de l’expedient fins a la seva resolució, respecte de totes aquelles persones que no gaudeixin de la condició d’interessat.

3. L’instructor ordenarà d’ofici, si escau, la pràctica de les proves i actuacions que condueixin a la determinació dels fets i les responsabilitats susceptibles de sanció i, a la vista de les actuacions practicades, formularà el Plec de Càrrecs amb el contingut següent:

a) L’exposició dels fets imputats.

b) La infracció o les infraccions que aquests fets puguin constituir, amb indicació de la normativa estatutària reguladora.

c) Les sancions aplicables.

d) L’òrgan competent per a imposar la sanció.

e) Els danys i perjudicis que es puguin haver ocasionat, si escau.

f) Les mesures provisionals quan siguin necessàries.

4. Si de les diligències i les proves practicades en resulta acreditada la inexistència d’infracció o responsabilitat, no es formularà Plec de Càrrecs i s’ordenarà el sobreseïment de l’expedient. Aquesta resolució es notificarà als interessats.

5. El Plec de Càrrecs, juntament amb l’acord d’iniciació de l’expedient disciplinari es notificarà als interessats. S’atorgarà un termini de quinze dies per formular al·legacions i proposar les proves de què intentin valer-se per a la defensa dels seus drets o interessos i també per exercir el dret de recusació respecte de les persones nomenades com a instructor i secretari. La recusació serà resolta per la Junta de Govern en el termini de set dies. Aquesta resolució no serà objecte de cap recurs.

6. L’instructor, en el termini de deu dies, ordenarà la pràctica de la prova o les proves proposades, les despeses de les quals aniran a càrrec del que les proposa. Únicament es podran declarar improcedents aquelles proves que no tinguin relació amb els fets objecte de l’expedient. La declaració d’improcedència de la prova haurà d’ésser motivada.

7. Transcorregut el termini assenyalat a l’apartat cinquè, i després de l’eventual pràctica de la prova, l’instructor formularà la corresponent Proposta de Resolució, que contindrà la sanció o les sancions que s'hagi d'imposar i els preceptes estatutaris o col·legials que les estableixin, els pronunciaments relatius a l’existència dels danys i perjudicis que hagin resultat acreditats i l’òrgan que imposarà la sanció i el precepte que atorga aquesta competència.

8. La Proposta de Resolució es notificarà als interessats perquè, en el termini de deu dies, puguin presentar-hi al·legacions.

9. Un cop complerts tots els tràmits anteriors, l’instructor elevarà l’expedient a la Junta de Govern, que haurà de dictar la resolució motivada, decidint totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l’expedient. No s’acceptaran fets ni fonaments diferents dels que van servir com a base per al Plec de Càrrecs i la Proposta de Resolució, amb independència de la seva diferent valoració jurídica.

10. Contra la Resolució que posi fi a l’expedient, l’interessat podrà interposar recurs de reposició davant del propi Col·legi, en el termini d’un mes comptat des del dia següent a la data de la seva notificació.

11. Les Resolucions no seran executives fins que no hagi recaigut Resolució del recurs de reposició, expressa o presumpta, o hagi transcorregut el termini per a interposar-lo sense que aquesta s’hagi produït. En aquests supòsits, les Resolucions podran adoptar les disposicions cautelars necessàries per a garantir-ne l'eficàcia mentre no siguin executives.

12. Contra la Resolució que dicti el Col·legi, l’interessat podrà interposar recurs contenciós administratiu davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Durada del procediment disciplinari.

Des de la data de comunicació a l’interessat de la incoació de l’expedient disciplinari fins a la data de la resolució de la Junta de Govern no pot haver passat un termini superior a sis mesos, llevat que la tramitació hagi estat interrompuda per circumstàncies especials que ho impedeixen, o llevat que, per causa justificada, o per la necessitat de practicar una prova, l’instructor hagi considerat pertinent suspendre el termini, i ho hagi fet constar en l’expedient.

Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix acord motivat i l’audiència prèvia de la persona afectada.Els acords i les resolucions del Col·legi són immediatament executius, però la Junta de Govern por acordar, a petició del recurrent o d’ofici la suspensió de l’execució mentre no sigui ferm l’acte impugnat.

Els Col·legis professionals i els Consells de Col·legis professionals tenen competència per a executar per ells mateixos llurs resolucions sancionadores, de conformitat amb el que estableixen les normes aplicables.

A instància de part interessada, la Junta de Govern podrà acordar la cancel·lació de l’anotació de les sancions disciplinàries a l’expedient col·legial, en consideració a la gravetat de la sanció. Per tal de formular aquella petició serà necessari el transcurs de més de tres anys des de la finalització dels efectes de la sanció imposada.

TÍTOL VII. POTESTAT NORMATIVA

El Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya té capacitat normativa sobre les funcions públiques que té atribuïdes amb independència de l’àmbit de regulació estatutària al qual corresponen.La potestat reglamentària s’ha d’ajustar, en tots els casos, al que estableixen les lleis i les disposicions de caràcter general.

Les propostes normatives s’inicien per acord de la Junta de Govern que n’ha de sotmetre l’aprovació a l’Assemblea.

L’aprovació i/o modificació d’Estatuts i/o qualsevol disposició/reglament intern del Col·legi ha d’ésser acordada per l’Assemblea.

El procediment d’elaboració dels reglament s’haurà de sotmetre prèviament a un període d’informació pública a tots els col·legiats que no sigui inferior a un mes, perquè aquests puguin conèixer la memòria justificativa del projecte, els informes, les consultes i el contingut del mateix projecte, i puguin formular les al·legacions, esmenes o suggeriments que considerin pertinents, en els quinze dies següents a la finalització del termini d’un mes a comptar des de la data de la publicació de la informació .

Les al·legacions, les esmenes i/o suggeriments han de ser tractats per la Junta de Govern abans de la presentació del projecte a l’Assemblea per l’aprovació.

L’aprovació i/o la modificació des Estatuts del Col·legi les ha d’acordar l’Assemblea extraordinària, convocada amb aquest efecte pel President, llevat que la modificació sigui únicament per canvi de domicili en la mateixa localitat, que pot ser acordada per Junta General.

Els Estatuts aprovats i/o les modificacions i els reglaments dels Col·legis professionals s’han de trametre al departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya perquè en qualifiqui/certifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el registre oficial de Col·legis Professionals i n’ordeni la publicació al DOGC. Aquets entraran en vigor l’endemà de la publicació en el citat diari.

TÍTOL VIII. MODIFICACIONS DE L’ESTRUCTURA I DISSOLUCIÓ DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS

1. La fusió de dos o mes Col·legis Professionals de la mateixa professió i de diferent àmbit territorial espot dur a terme per mitjà de l’extinció dels Col·legis Professionals que hi participen i la constitució d’un nou Col·legi Professional, amb transmissió a aquest de llur patrimoni, o bé per mitjà de l’absorció d’un Col·legi Professional o de diversos per un altre, que n’ha de modificar la denominació i l’àmbit territorial.2. L’acord de fusió de dos Col·legis Professionals o més ha d’esser adoptat per l’Assemblea General Extraordinària dels col·legiats que pretenguin fusionar-se, adoptat per majoria simple dels col·legiats assistents, i ha d’ésser aprovat per mitjà d’un decret del Govern, amb l’informe previ del Consell de Col·legis Professionals corresponent.

1. L’ escissió territorial del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya té caràcter excepcional i només es permet per raons, justificades degudament, de millor compliment de les funcions públiques que tenen encomanades.2. L’ acord d’escissió ha d’ésser adoptat per l’Assemblea General Extraordinària del Col·legi Professional afectat, tant si es produeix per divisió com per segregació, i requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels col·legiats de ple dret. L’acord ha d’ésser aprovat per mitjà d’un decret del Govern, que n’ha de valorar l’oportunitat i la conveniència, atenent l’impacte en l’organització col·legial corresponent.

3. En el cas de segregació, cal una petició prèvia, adreçada a la Junta de Govern del Col·legi Professional, de la meitat més un dels professionals col·legiats residents en l’àmbit territorial del Col·legi Professional projectat.

El Col·legi es pot dissoldre per les causes següents:a) La pèrdua dels requisits legals necessaris perquè la professió tingui caràcter col·legial.

b) L’acord de la Assemblea General Extraordinària adoptat per majoria absoluta dels col·legiats que siguin presents.

c) La baixa de persones col·legiades, si el nombre d’aquestes queda reduït a un nombre inferior al de les persones necessàries per a proveir tots els càrrecs de l’òrgan de govern, d’acord amb els estatuts.

d) La fusió mitjançant la constitució d’un nou Col·legi Professional o l’absorció per un altre Col·legi Professional.

e) L’escissió mitjançant la divisió.

f) Altres causes establertes pels estatuts.

La dissolució del Col·legi tindrà lloc per qualsevol de les causes previstes en l’article anterior.L’acord de dissolució l’ha de prendre l’Assemblea convocada amb caràcter extraordinari amb aquest efecte i ha d’obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels col·legiats presents. En el mateix acte, l’Assemblea acordarà la constitució d’una comissió que durà a terme la liquidació patrimonial.

1. En el cas que es doni alguna de les causes de dissolució a què fa referència l’article 55 de la llei de l’exercici de professions titulades i dels Col·legis Professionals de Catalunya i el Col·legi Professional no hagi iniciat el procediment de dissolució, tot i haver estat requerit pel departament de la Generalitat competent en matèria de Col·legis Professionals, aquest pot iniciar el procediment de dissolució. En aquest cas ha de donar audiència al Col·legi Professional afectat.

2. Si la iniciativa de dissolució prové del departament de la Generalitat competent en matèria de Col·legis Professionals, perquè s’hi dona alguna de les causes legals de dissolució, aquest ha de donar audiència al Col·legi afectat.

3. La dissolució d’un Col·legi Professional requereix un decret del Govern, el qual ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregades de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del Col·legi Professional dissolt i la llei.

DISPOSICIÓ DEROGATORIA: A l’entrada en vigor dels presents Estatuts queden derogats els Estatuts del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i Òptiques Optometristes de Catalunya aprovats i publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 8 de juny de 2012.

Designed by © E-Financeclick.